Bona nit, blanca roseta

Que enc que la mar tornàs tinta

i enc que el cel de paper fós,

fossen ets hòmens notaris

i de cada un n'hi hagués dos.

No bastaria en escriure

ma vida es nostros amors,

els que hem passat finsus ara

i els que passarem els dos.

I estic en ses confiances

que ara vindran els mellors.

Bona nit blanca roseta

Plena de bones olors